El dilluns 29 de febrer la Guerrilla dels Cossos ens trobem per posar en comú la lectura de l'article "El trabajo sexual en la mira" de la Dolores Juliano.
Per tal que el debat no es quedi encallat en l'etern abolicionistes vs pro-drets i atès que totes les companyes presents compartim la mateixa postura davant aquest posicionament, es proposen tres temes alternatius que poden servir de guia al debat:
-estigma
-interseccionalitat
-activitat laboral
De tots tres és el tema de l'estigma el que, de manera natural, remou més el debat.
Parlem de l'estigma associat a la paraula "puta" , oposada a l'acceptació de la paraula "escort" i de com aquest estigma afecta especialment a les treballadores de carrer i a les que tenen unes condicions laborals precàries (pobres,migrades, estrangeres, etc.)
Vam parlar, recollint la reflexió de Juliano al seu article, de les "putes" com a dones que estan al final de tot un espectre que ens divideix en bones dones (bones filles, bones esposes, bones mares, bones professionals) i males dones (dones que tenen interès en el sexe, lesbianes, mares solteres, i al final de l'espectre, les prostitutes).
Vam parlar també de la doble funció social que compleix l'estigma de la prostitució:
-desempoderar i marginar a les prostitutes i negar la seva validesa com a interlocutores dins dels seus propis col·lectius i de la societat en general
-fixar un exemple de "mala dona" que actuï com a model a evitar per a la resta de dones. És a dir, utilitzar l'estigma de la prostituta per a controlar la sexualitat femenina.
Es va parlar de la campanya #JoTambéSócPuta i de la necessitat del treball feminista comunitari per a l'eliminar l'estigma associat a la prostitució.
Altres preguntes o idees que van sorgir durant el debat van ser:
-la prostitució sempre és sexista? la prostitució masculina també ho és?
-la prostitució com a resultat de la dominació del patriarcat sobre el cos de la dona
-en un món utòpic (no sexista) no hi hauria prostitució
-en un món utòpic no hi hauria treballadores precàries
Es va establir, diversos cops, el paral·lelisme entre les condicions precàries d'una treballadora no sexual i una treballadora sexual.
Algunes companyes van argumentar que la feina sexual precària és pitjor que qualsevol altra feina precària perquè té a veure amb l'ús del propi cos i amb una part íntima de la nostra anatomia i de les nostres practiques amoroses-eròtiques.
Altres companyes van respondre que aquesta consideració de les relacions sexuals i del nostre propi cos com una part íntima i sagrada, amb la que no es pot comerciar o que hem de "protegir" i fins i tot reservar per un context amorós és una construcció social no és natural.
Es va parlar de la mercantilització del cos i del sexe com a producte, o com a mitjà per a vendre altres productes, assenyalant la hipocresia d'una societat hipersexualitzada on malgrat aquesta tendència a sexualitzar-ho tot, la compra i venda de sexe està estigmatitzada - a més l'estigma afecta a les que venen sexe i no als qui el compren-.
Finalment es va parlar de la interseccionalitat de classe, gènere i situació administrativa de les prostitutes i de possibles models regulacionals de la prostitució, tot sabent que alguns d'aquests models han fracassat als països on s'han instaurat.
Algunes de les companyes pensem que la regularització no acabaria amb el problema del tràfic de dones i les màfies, tot i que, algunes, pensem que si ajudaria a millorar la situació de les prostitutes autònomes.
