18 de febrer del 2018
VAGA FEMINISTA 8M
Els col·lectius feministes de la ciutat de Terrassa ens unim a la vaga de totes del proper 8 de març.
Estem acostumades a les vagues que interpel·len a treballadors i treballadores assalariats. La Vaga de Totes és diferent perquè inclou assalariades i no assalariades, jubilades, aturades, treballadores de la llar, treballadores submergides, treballadores sexuals, mestresses de casa, estudiants, camperoles i moltes altres persones habitualment excloses pels sistemes de dominació i opressió. És una vaga que va més enllà de l’àmbit productiu i del mercat laboral formal. És una vaga que té com a objectiu visibilitzar el treball de cura i domèstic que realitzem les dones quotidianament, per fer veure que sense cures, no hi ha vida, i sense vida, no hi ha consum. Una vaga que fa temps que es treballa fent accions de sensibilització i de denúncia per reconèixer tot el treball que fem les dones i fer palès que les dones movem el món.
Perquè les violències masclistes són una forma de dominació; és intolerable que no puguem ser autònomes, propietàries de les nostres vides, dels nostres cossos; que expressar-nos o simplement caminar pels carrers ens faci por. No estem disposades a consentir cap altra manifestació de violència contra les dones. I diem PROU a totes les violències que patim en tots els àmbits i espais de les nostres vides: a la llar, a la feina, als espais públics: transport, carrers, places; amb la parella, la família, l'entorn laboral, la societat i les institucions de l'Estat.
El control de la nostra vida sexual i reproductiva és un instrument del patriarcat per tractar de sotmetre els cossos i les vides de les dones, lesbianes i trans. El dret a decidir com a dret de justícia social que defensa el feminisme, va obrint portes perquè puguem expressar diferents projectes de vida, noves formes de viure la sexualitat, la maternitat, el cos i la identitat. Els drets sexuals i els reproductius tenen relació amb el cos i la nostra subjectivitat, així com amb les condicions socials, culturals i econòmiques en què vivim.
Els límits que s’imposen a la mobilitat humana, el racisme i la xenofòbia en totes les seves manifestacions i les condicions específiques que vivim les dones migrants, són qüestions centrals i transversals en la vaga feminista. Nosaltres posem la vida al centre, per això defensem vides dignes on totes les persones, arreu del món, puguem accedir als recursos necessaris per cobrir les nostres necessitats en condicions d'igualtat i de sostenibilitat
ambiental.
El patriarcat i el capitalisme amb la seva lògica del benefici i de l'acumulació, van en contra del que proposem, generen fortes desigualtats, relacions de poder i destrucció dels recursos i de les condicions necessàries per a una vida digna.
Amb aquesta vaga volem fer palès que el sistema econòmic col·lapsaria sense el nostre treball quotidià de cures. Un treball que està invisibilitzat i menystingut quan el sistema es manté gràcies a l'apropiació que fa de les cures que realitzem les dones, sense tenir en compte les nostres necessitats ni els nostres projectes vitals.
Som nosaltres les que tenim cura constantment, de les nostres famílies, parelles, companys de treball, amics, de tots els que giren al nostre voltant. I sense totes aquestes tasques ningú no podria viure. Perquè tot i estar invisibilitzades són imprescindibles per al benestar de les persones i per a la sostenibilitat de la vida i del planeta.
Volem deixar de tenir cura, però, d'altra banda, també volem reivindicar les cures i la seva necessitat perquè totes i tots comprenguem la seva importància vital, perquè es converteixin en una responsabilitat social, compartida i redistribuïda.
Volem deixar de consumir, aturar els mercats dels nostres barris i pobles, no hi haurà fruiteres, carnisseres, peixateres, no hi haurà consumidores, volem aturar la ciutat. Però també volem construir estratègies de consum alternatiu, que respectin els nostres drets i les nostres vides.
Volem aturar les escoles, instituts i universitats perquè el sistema educatiu en totes les seves etapes és el principal espai de socialització on es reprodueix l'actual sistema capitalista i patriarcal i està molt lluny de ser un espai on es creixi en igualta i equitat social.
Argumentari de la CGT per a la vaga feminista
17 de novembre del 2017
SEMBRANT CURES
Davant de la situació actual d’un
context polític trepidant i incert, aquest trimestre la Guerrilla dels Cossos us
convidem a pensar en la revolució de les cures com a part de la
lluita contra el patriarcat i el capitalisme.
Realitzarem dues sessions obertes de debat sobre l’eix “Sembrant Cures” per generar un espai on parlar de com posar les cures i les persones al centre de la vida. Aquest cicle pren com a referència el curs de “¿Como coño se sostiene esto?” que van realitzar les companyes de La Electrodomèstica, La Hidra Cooperativa i Synusia fa un parell d'anys. Podeu accedir a la informació de tot el curs AQUÍ
Volem que la quotidianitat s’ompli de tendresa!
Primera sessió: Com imaginem la vida al centre? Parlem de 'Cuidadania'
27/11/2017 a les 20:30h a l’Ateneu Candela de
Terrassa.
Lectura de debat:
Cristina
Vega y Encarnación Gutiérrez Rodríguez
(2014) Nuevas
aproximaciones a la organización social del cuidado. Debates
latinoamericanos.
Revista Iconos Num.50.Àudio de la 1a sessió ¿Cómo coño se sostiene esto?
Lectura opcional:
Segona sessió: Vides insostenibles i crisi de cures
11/12/2017 a les 20:30h a l’Ateneu Candela de
Terrassa.
Lectures de debat:
Amaia
Pérez Orozco (2014)
Subversión
feminista de la economía
(pgs 118-133). Traficantes de Sueños.Silvia Federici entrevistada por Marina Vishmidt (2013) Una Crisis Doméstica y Reproductiva Permanente. Mute/Rebelion.
Àudio de la 2a sessió ¿Cómo coño se sostiene esto?
27 de maig del 2017
Conclusions Precarias a la deriva
Dissabte 22 vem quedar per veure el vídeo de Precarias a la deriva i debatre'l.
Les preguntes que ens vem formular són:
- Quina és la teva precarietat?
- La por a la precarietat ens condeix a acceptar condicions laborals abusives?
- Quina és la teva vaga?
- És possible una vaga de cures? Com te la imagines?
Fent el vermut, vem compartir les nostres experiències precàries, laborals i personals contestant a la primera pregunta. És sorprenent com els diferents relats demostren que la precarietat és present a la nostra vida i és manifesta de formes molt diferents, evidenciant que la precarietat avui dia és un element estructural.
Sobre el vídeo, compartim que la seva experiència ens sembla molt interessant: el fet de caminar preguntant, analitzar les situacions personals de forma col·lectiva i enregistrar-ho tot en un vídeo. Tot aquest procés el van iniciar abans que esclatés la crisi i creiem que va ser la llavor de la vaga de totes. Qüestionen la vaga com a lluita perquè no tothom en pot fer de vaga i plantegen una lluita alternativa on es sentissin representats diferents perfils de persones, especialment les precàries. D'aquesta forma queda palès que la lluita no és del proletariat sinó de les persones precàries en totes les seves diferents formes.
Un plantejament clau és que posa la cura en el centre (economia feminista). Denuncien que la precarització de la dona produeix molts beneficis i no deixa de ser una estratègia de control.
El sistema econòmic segueix un model patriarcal: hi ha el patró i el treballador-esclau que ha d'agrair estar treballant. A més a més, amb la crisi ens hem d'apretar el cinturó i s'ha d'aguantar tot sense queixar-se.
Ens han vengut la moto que el treball dignifica, però és que ara ni això.
Les preguntes que ens vem formular són:
- Quina és la teva precarietat?
- La por a la precarietat ens condeix a acceptar condicions laborals abusives?
- Quina és la teva vaga?
- És possible una vaga de cures? Com te la imagines?
Fent el vermut, vem compartir les nostres experiències precàries, laborals i personals contestant a la primera pregunta. És sorprenent com els diferents relats demostren que la precarietat és present a la nostra vida i és manifesta de formes molt diferents, evidenciant que la precarietat avui dia és un element estructural.
Sobre el vídeo, compartim que la seva experiència ens sembla molt interessant: el fet de caminar preguntant, analitzar les situacions personals de forma col·lectiva i enregistrar-ho tot en un vídeo. Tot aquest procés el van iniciar abans que esclatés la crisi i creiem que va ser la llavor de la vaga de totes. Qüestionen la vaga com a lluita perquè no tothom en pot fer de vaga i plantegen una lluita alternativa on es sentissin representats diferents perfils de persones, especialment les precàries. D'aquesta forma queda palès que la lluita no és del proletariat sinó de les persones precàries en totes les seves diferents formes.
Un plantejament clau és que posa la cura en el centre (economia feminista). Denuncien que la precarització de la dona produeix molts beneficis i no deixa de ser una estratègia de control.
El sistema econòmic segueix un model patriarcal: hi ha el patró i el treballador-esclau que ha d'agrair estar treballant. A més a més, amb la crisi ens hem d'apretar el cinturó i s'ha d'aguantar tot sense queixar-se.
Ens han vengut la moto que el treball dignifica, però és que ara ni això.
25 d’abril del 2017
Conclusions Poliamor
Vam decidir fer el debat sobre la cultura de la monogamia en el lloc més adient possible: la glorieta del Parc de Sant Jordi, la que, segur, ha sigut testimoni de milions d'històries d'amor i desamor. Allà ens vem ajuntar un grupet de 9 persones per debatre i xerrar sobre les idees exposades a l'article "Contra la cultura de la monogamia". En transcrivim algunes d'elles.
La sensació general era d'estar molt a favor del poliamor (no confondre amb poligamia). Tot i que la cultura de la monogamia sustenta emocions destructives i limita la llibertat, en el moment actual, la pressió que exerceix sobre nosaltres és tant gran que requereix d'un esforç i lluita molt difícil de gestionar.
Hi ha pocs referents, en plural, perquè de fórmules poliamoroses n'hi poden haver moltes. A més amés, hi ha un judici de valor important cap a allò que s'allunya de la cultura de la monogamia.
Hi ha una gran dificultat en trobar un equilibri no desigual entre l'amor que senten dues persones per basar la relació en la confiança i poder tenir altres relacions de forma lliure i que aquestes tinguin, alhora, un equilibri no desigual.
El poliamor qüestiona el model de vivenda actual (de familia nuclear) i a la institució familiar com a forma d'opressió, producció i control. El poliamor està molt relacionat amb els models de vivenda alternatius com ara vivendes comunitàries per no basar la relació amorosa en la necessitat de la vivenda.
La monogamia genera violència. Analitzar la cultura de la monogamia posa sobre la taula un element molt important a tenir en compte en els casos de violència en les parelles: no podem considerar-la només masclista, també cal considerar els mecanismes de control i opressió que exerceix la cultura de la monogamia sobre les persones com a generadors de violència.
La cultura de la monogamia is the new black. Tenim doncs un trinomi:
MASCLISME /// HETEROCENTRISME /// CULTURA DE LA MONOGAMIA
com a eines que utilitza el patriarcat i el capitalisme per al control de la població. Posicionar-se doncs contra la cultura de la monogamia trascendeix de la opció personal i adquireix un posicionament polític molt interessant per seguir replantejant-nos.
Vem estar xerrant i debatent una bona estona i van sortir moltes més idees i conceptes, aquí només hem transcrit una síntesi.
Visca l'amor!
La sensació general era d'estar molt a favor del poliamor (no confondre amb poligamia). Tot i que la cultura de la monogamia sustenta emocions destructives i limita la llibertat, en el moment actual, la pressió que exerceix sobre nosaltres és tant gran que requereix d'un esforç i lluita molt difícil de gestionar.
Hi ha pocs referents, en plural, perquè de fórmules poliamoroses n'hi poden haver moltes. A més amés, hi ha un judici de valor important cap a allò que s'allunya de la cultura de la monogamia.
Hi ha una gran dificultat en trobar un equilibri no desigual entre l'amor que senten dues persones per basar la relació en la confiança i poder tenir altres relacions de forma lliure i que aquestes tinguin, alhora, un equilibri no desigual.
El poliamor qüestiona el model de vivenda actual (de familia nuclear) i a la institució familiar com a forma d'opressió, producció i control. El poliamor està molt relacionat amb els models de vivenda alternatius com ara vivendes comunitàries per no basar la relació amorosa en la necessitat de la vivenda.
La monogamia genera violència. Analitzar la cultura de la monogamia posa sobre la taula un element molt important a tenir en compte en els casos de violència en les parelles: no podem considerar-la només masclista, també cal considerar els mecanismes de control i opressió que exerceix la cultura de la monogamia sobre les persones com a generadors de violència.
La cultura de la monogamia is the new black. Tenim doncs un trinomi:
MASCLISME /// HETEROCENTRISME /// CULTURA DE LA MONOGAMIA
com a eines que utilitza el patriarcat i el capitalisme per al control de la població. Posicionar-se doncs contra la cultura de la monogamia trascendeix de la opció personal i adquireix un posicionament polític molt interessant per seguir replantejant-nos.
Vem estar xerrant i debatent una bona estona i van sortir moltes més idees i conceptes, aquí només hem transcrit una síntesi.
Visca l'amor!
18 d’abril del 2017
Sessió de debat: Precarias a la deriva
El documental "A la deriva (2004)" ve d'un projecte d'investigació-acció del col·lectiu Precarias a la deriva, vinculades a la casa okupa Escalera caracola de Madrid. Era un laboratori per investigar sobre la precarietat femenina al mateix temps que cuidar-se entre totes.
Els seus objectius són:
- Posar nom a les actuals condicions de precarietat.
- Detectar formes quotidianes de resistència.
- Identificar palanques que generin canvis socials davant la precarietat.
- Pensar espais d'agregació.
".. .nos impulsaba, sobre todo, el deseo de conocer en el
trayecto, de comunicarnos por el camino, de conocer aquellas nuevas situaciones
y realidades del mercado laboral precarizado y de la vida puesta a trabajar
desde su propia vivencia: contándonos cada una a las demás. La realización de
una cartografía del trabajo precarizado de las mujeres, a partir de la
comunicación, la reflexión conjunta y el registro de todo ello en un intento de
abordar una producción de saberes que quedara materializada al máximo
(fotografias, vídeo, grabación, relatos escritos) para ir acumulando un
material que sirviera para extender aun más la comunicación de nuestra
experiencia."
Dissabte 22 d'abril veurem el documental i debatrem sobre la precarització laboral de les dones.
Us esperem a les 12h al Casal Aztur
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

