10 de gener del 2017
Sessió de debat: Las niñas perdidas
La propera lectura debat és del llibre "Las niñas perdidas" de Cristina Fallarás.
Es pot trobar en Amazon Unlimited (gratis) o per 4,74€ en versió digital aqui
També el podeu comprar a una llibreria :)
Atenció! Es llegeix molt fàcil (paraules senzilles, ritme trepidant...) però hi ha escenes durilles de violència. Potser l'heu d'ingerir a petites dosis...
Unes primeres preguntes pel debat:
Las niñas perdidas és una novel·la (molt) violenta. Està escrita des d'una sensibilitat ferida, i aquest és el seu objectiu: ferir les nostres sensibilitats. Està escrita amb una ràbia que es percep a cada frase.
- Amb ràbia contra què? O contra qui?
- Per què vol ferir la sensibilitat del lector? Què en treu?
Cristina Fallarás
Va néixer a Saragossa el 1968. Va estudiar periodisme a la UAB, i ha treballat a molts dels mitjans de referència d'aquest país: El Mundo, Cadena Ser, el Periódico de Catalunya, RNE, etc. Va ser subdirectora (i creadora) del diari gratuït ADN. Des de setembre de 2016 dirigeix Diario 16.
És pèlroja.
Va escriure "Las niñas perdidas" mentre estava embarassada, després que la fessin fora del diari on treballava. El llibre va ser publicat el 2011 i va rebre els següents premis:
- Premi internacional de Novela Negra L'H Confidencial 2011
- Premi especial del Director de la Semana Negra de Gijón 2011
- Premi Internacional Dashiell Hammet 2012
Preguntes:
- La pregunta que li formulen a la protagonista quan la contracten: Qui és el culpable de tot això - en un sentit ampli? (no l'autor material, sinó el responsable últim de la tragèdia).
- Com descriu l'autora els diversos tipus de violència? (pàgina 20 aprox). Quins exemples de cada tipus de violència trobem a la novel·la? Estàs d'acord amb aquesta definició o "dedicatòria"? Pots trobar aquest tipus de violència a la teva vida quotidiana?
- Quins rols de maternitat (i paternitat) apareixen en el llibre? Quins són justificats i quins criticats?
- Quina relació (si la descriuen) tenen els personatges amb la seva pròpia infància / mare?
- Parlem d'interseccionalitat:
- Quina relació estableix entre maternitat / violència / classe social?
- Quina imatge dóna de Barcelona?
28 de novembre del 2016
Sessió de debat: Multitudes queer
El dissabte 17 de desembre a les 12:30h farem el debat de la lectura: Multitudes Queer. Notas para una política de los "anormales" de Paul B. Preciado.
La podeu trobar en aquest enllaç: https://www.scribd.com/
16 de maig del 2016
Fanzine manifest SCUM
Aquest fanzine és el resultat de la nostra lectura, debat i posada en comú del polèmic "Manifest Scum" de la Valerie Solanas.
10 de maig del 2016
Jornada de DEBAT sobre TRANSSEXUALITATS
El passat dilluns 9 de maig les guerrilleres ens vam reunir per a comentar el material proposat aquest mes en un dels debats més intensos que hem viscut en els darrers temps a dins el grup.
Avui ens agradaria compartir amb vosaltres algunes de les idees que van anar sorgint:
-Algunes companyes van valorar positivament que una cadena de televisió com TV3 emetés, en prime time, un programa al respecte de la transsexualitat, considerant que això podia ajudar a superar els prejudicis i tabús que persisteixen a la societat vers aquest tema. Així mateix, valoraven positivament les entrevistes i les aparicions de nens degut al "tabú existent al voltant de la transsexualitat infantil".
-Altres companyes van valorar negativament el documental de TV3, considerant que era esbiaixat en tant que mostrava només una cara de la transsexualitat facilment assimilable pel sistema capitalista binàri. L'ús de nens per a reforçar aquesta idea del binarisme de gènere va ser qualificada com a perversa.
-Es va parlar de diferents motius pels quals els testimonis d'alguns transsexuals havien estat gravats però esborrats del muntatge final. Algunes companyes defensaven que aquesta era una decisió conscient per tal d'establir una única visió sobre la transsexualitat. Es parla d'una voluntat clara per continuar invisibilitzant totes aquelles experiències de transsexuals que rebutjen identificar-se com a dona o home, i per tant es considera que el documental és excloient.
-Algunes companyes insisteixen que el debat sobre la persistència del sistema binari o les interseccions transsexualitat i classe s'allunyen del tema que volia o havia de tractar el documental i que aquests són dos temes diferents. Novament, algunes companyes estan en desacord: la lluita transsexual no es pot destriar de la lluita anticapitalista.
-Algunes companyes van argumentar que la Teoria Queer i la superació del sistema binari són idees massa complexes o avançades per al gruix de la societat i que aquesta no està preparada per entendre-les o assumir-les. Altres companyen defensaven, en canvi, que a la societat estem més preparades del que ens pensem per entendre idees que a priori semblen complexes, que allò que diu la teoría Queer ja porta temps sent portat a la pràctica per algunes persones i que, en qualsevol cas, totes la informació, teories i alternatives han d'estar a l'abast de tothom sense cap tipus de restricció.
-Davant de la opinió generalitzada de que el programa de TV3 havia estat insuficient vam citar el programa que Salvados va dedicar a la violència masclista i vam recordar com també ens havia semblat insuficient, superficial i mancat d'una crítica final contra el responsable de tot plegat: el sistema patriarcal.
Avui ens agradaria compartir amb vosaltres algunes de les idees que van anar sorgint:
-Algunes companyes van valorar positivament que una cadena de televisió com TV3 emetés, en prime time, un programa al respecte de la transsexualitat, considerant que això podia ajudar a superar els prejudicis i tabús que persisteixen a la societat vers aquest tema. Així mateix, valoraven positivament les entrevistes i les aparicions de nens degut al "tabú existent al voltant de la transsexualitat infantil".
-Altres companyes van valorar negativament el documental de TV3, considerant que era esbiaixat en tant que mostrava només una cara de la transsexualitat facilment assimilable pel sistema capitalista binàri. L'ús de nens per a reforçar aquesta idea del binarisme de gènere va ser qualificada com a perversa.
-Es va parlar de diferents motius pels quals els testimonis d'alguns transsexuals havien estat gravats però esborrats del muntatge final. Algunes companyes defensaven que aquesta era una decisió conscient per tal d'establir una única visió sobre la transsexualitat. Es parla d'una voluntat clara per continuar invisibilitzant totes aquelles experiències de transsexuals que rebutjen identificar-se com a dona o home, i per tant es considera que el documental és excloient.
-Algunes companyes insisteixen que el debat sobre la persistència del sistema binari o les interseccions transsexualitat i classe s'allunyen del tema que volia o havia de tractar el documental i que aquests són dos temes diferents. Novament, algunes companyes estan en desacord: la lluita transsexual no es pot destriar de la lluita anticapitalista.
-Algunes companyes van argumentar que la Teoria Queer i la superació del sistema binari són idees massa complexes o avançades per al gruix de la societat i que aquesta no està preparada per entendre-les o assumir-les. Altres companyen defensaven, en canvi, que a la societat estem més preparades del que ens pensem per entendre idees que a priori semblen complexes, que allò que diu la teoría Queer ja porta temps sent portat a la pràctica per algunes persones i que, en qualsevol cas, totes la informació, teories i alternatives han d'estar a l'abast de tothom sense cap tipus de restricció.
-Davant de la opinió generalitzada de que el programa de TV3 havia estat insuficient vam citar el programa que Salvados va dedicar a la violència masclista i vam recordar com també ens havia semblat insuficient, superficial i mancat d'una crítica final contra el responsable de tot plegat: el sistema patriarcal.
28 d’abril del 2016
Club de lectura: maig transsexual
El nostre Club de Lectura guerriller segueix endavant. Pel proper mes debatrem sobre rols de gènere i transsexualitat, un tema que de manera intermitent ha estat present en gairebé tots els debats que han anat sorgint al nostre grup. Per a la primera sessió (dilluns 2 de maig) comentarem una petita selecció audiovisual que compartim aquí mateix. Per facilitar el tema organitzatiu hem decidit que veurem els videos individualment i els anirem analitzant plegades, així que preneu nota de tot el que vulgueu comentar a les sessions!!!
Trànsit, menors transsexuals el polèmic programa que va emetre TV3 fa unes setmanes.
UN VESTIDO NUEVO, un curtmetratge d'en Sergi Pérez.
Com sempre, ens trobarem a les 20:30 a l'Ateneu Candela ( Carrer de Sant Gaietà, 73,Terrassa)
Trànsit, menors transsexuals el polèmic programa que va emetre TV3 fa unes setmanes.
Què passa amb #MenorsTranstv3? el comunicat de Joves Trans davant l'emissió del programa
30minuts de TV3, "Trànsit, menors transsexuals".
UN VESTIDO NUEVO, un curtmetratge d'en Sergi Pérez.
Com sempre, ens trobarem a les 20:30 a l'Ateneu Candela ( Carrer de Sant Gaietà, 73,Terrassa)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







