El dissabte 17 de desembre a les 12:30h farem el debat de la lectura: Multitudes Queer. Notas para una política de los "anormales" de Paul B. Preciado.
La podeu trobar en aquest enllaç: https://www.scribd.com/
28 de novembre del 2016
Sessió de debat: Multitudes queer
La podeu trobar en aquest enllaç: https://www.scribd.com/
16 de maig del 2016
Fanzine manifest SCUM
Aquest fanzine és el resultat de la nostra lectura, debat i posada en comú del polèmic "Manifest Scum" de la Valerie Solanas.
Les edicions van ser limitadíssimes així que si no vas tenir la sort de fer-te amb un exemplar, aquí el tens!!!
10 de maig del 2016
Jornada de DEBAT sobre TRANSSEXUALITATS
El passat dilluns 9 de maig les guerrilleres ens vam reunir per a comentar el material proposat aquest mes en un dels debats més intensos que hem viscut en els darrers temps a dins el grup.
Avui ens agradaria compartir amb vosaltres algunes de les idees que van anar sorgint:
-Algunes companyes van valorar positivament que una cadena de televisió com TV3 emetés, en prime time, un programa al respecte de la transsexualitat, considerant que això podia ajudar a superar els prejudicis i tabús que persisteixen a la societat vers aquest tema. Així mateix, valoraven positivament les entrevistes i les aparicions de nens degut al "tabú existent al voltant de la transsexualitat infantil".
-Altres companyes van valorar negativament el documental de TV3, considerant que era esbiaixat en tant que mostrava només una cara de la transsexualitat facilment assimilable pel sistema capitalista binàri. L'ús de nens per a reforçar aquesta idea del binarisme de gènere va ser qualificada com a perversa.
-Es va parlar de diferents motius pels quals els testimonis d'alguns transsexuals havien estat gravats però esborrats del muntatge final. Algunes companyes defensaven que aquesta era una decisió conscient per tal d'establir una única visió sobre la transsexualitat. Es parla d'una voluntat clara per continuar invisibilitzant totes aquelles experiències de transsexuals que rebutjen identificar-se com a dona o home, i per tant es considera que el documental és excloient.
-Algunes companyes insisteixen que el debat sobre la persistència del sistema binari o les interseccions transsexualitat i classe s'allunyen del tema que volia o havia de tractar el documental i que aquests són dos temes diferents. Novament, algunes companyes estan en desacord: la lluita transsexual no es pot destriar de la lluita anticapitalista.
-Algunes companyes van argumentar que la Teoria Queer i la superació del sistema binari són idees massa complexes o avançades per al gruix de la societat i que aquesta no està preparada per entendre-les o assumir-les. Altres companyen defensaven, en canvi, que a la societat estem més preparades del que ens pensem per entendre idees que a priori semblen complexes, que allò que diu la teoría Queer ja porta temps sent portat a la pràctica per algunes persones i que, en qualsevol cas, totes la informació, teories i alternatives han d'estar a l'abast de tothom sense cap tipus de restricció.
-Davant de la opinió generalitzada de que el programa de TV3 havia estat insuficient vam citar el programa que Salvados va dedicar a la violència masclista i vam recordar com també ens havia semblat insuficient, superficial i mancat d'una crítica final contra el responsable de tot plegat: el sistema patriarcal.
Avui ens agradaria compartir amb vosaltres algunes de les idees que van anar sorgint:
-Algunes companyes van valorar positivament que una cadena de televisió com TV3 emetés, en prime time, un programa al respecte de la transsexualitat, considerant que això podia ajudar a superar els prejudicis i tabús que persisteixen a la societat vers aquest tema. Així mateix, valoraven positivament les entrevistes i les aparicions de nens degut al "tabú existent al voltant de la transsexualitat infantil".
-Altres companyes van valorar negativament el documental de TV3, considerant que era esbiaixat en tant que mostrava només una cara de la transsexualitat facilment assimilable pel sistema capitalista binàri. L'ús de nens per a reforçar aquesta idea del binarisme de gènere va ser qualificada com a perversa.
-Es va parlar de diferents motius pels quals els testimonis d'alguns transsexuals havien estat gravats però esborrats del muntatge final. Algunes companyes defensaven que aquesta era una decisió conscient per tal d'establir una única visió sobre la transsexualitat. Es parla d'una voluntat clara per continuar invisibilitzant totes aquelles experiències de transsexuals que rebutjen identificar-se com a dona o home, i per tant es considera que el documental és excloient.
-Algunes companyes insisteixen que el debat sobre la persistència del sistema binari o les interseccions transsexualitat i classe s'allunyen del tema que volia o havia de tractar el documental i que aquests són dos temes diferents. Novament, algunes companyes estan en desacord: la lluita transsexual no es pot destriar de la lluita anticapitalista.
-Algunes companyes van argumentar que la Teoria Queer i la superació del sistema binari són idees massa complexes o avançades per al gruix de la societat i que aquesta no està preparada per entendre-les o assumir-les. Altres companyen defensaven, en canvi, que a la societat estem més preparades del que ens pensem per entendre idees que a priori semblen complexes, que allò que diu la teoría Queer ja porta temps sent portat a la pràctica per algunes persones i que, en qualsevol cas, totes la informació, teories i alternatives han d'estar a l'abast de tothom sense cap tipus de restricció.
-Davant de la opinió generalitzada de que el programa de TV3 havia estat insuficient vam citar el programa que Salvados va dedicar a la violència masclista i vam recordar com també ens havia semblat insuficient, superficial i mancat d'una crítica final contra el responsable de tot plegat: el sistema patriarcal.
28 d’abril del 2016
Club de lectura: maig transsexual
Trànsit, menors transsexuals el polèmic programa que va emetre TV3 fa unes setmanes.
Què passa amb #MenorsTranstv3? el comunicat de Joves Trans davant l'emissió del programa
30minuts de TV3, "Trànsit, menors transsexuals".
UN VESTIDO NUEVO, un curtmetratge d'en Sergi Pérez.
Com sempre, ens trobarem a les 20:30 a l'Ateneu Candela ( Carrer de Sant Gaietà, 73,Terrassa)
1 de març del 2016
Crònica del debat sobre "El trabajo sexual en la mira" de Dolores Juliano
El dilluns 29 de febrer la Guerrilla dels Cossos ens trobem per posar en comú la lectura de l'article "El trabajo sexual en la mira" de la Dolores Juliano.
Per tal que el debat no es quedi encallat en l'etern abolicionistes vs pro-drets i atès que totes les companyes presents compartim la mateixa postura davant aquest posicionament, es proposen tres temes alternatius que poden servir de guia al debat:
-estigma
-interseccionalitat
-activitat laboral
De tots tres és el tema de l'estigma el que, de manera natural, remou més el debat.
Parlem de l'estigma associat a la paraula "puta" , oposada a l'acceptació de la paraula "escort" i de com aquest estigma afecta especialment a les treballadores de carrer i a les que tenen unes condicions laborals precàries (pobres,migrades, estrangeres, etc.)
Vam parlar, recollint la reflexió de Juliano al seu article, de les "putes" com a dones que estan al final de tot un espectre que ens divideix en bones dones (bones filles, bones esposes, bones mares, bones professionals) i males dones (dones que tenen interès en el sexe, lesbianes, mares solteres, i al final de l'espectre, les prostitutes).
Vam parlar també de la doble funció social que compleix l'estigma de la prostitució:
-desempoderar i marginar a les prostitutes i negar la seva validesa com a interlocutores dins dels seus propis col·lectius i de la societat en general
-fixar un exemple de "mala dona" que actuï com a model a evitar per a la resta de dones. És a dir, utilitzar l'estigma de la prostituta per a controlar la sexualitat femenina.
Es va parlar de la campanya #JoTambéSócPuta i de la necessitat del treball feminista comunitari per a l'eliminar l'estigma associat a la prostitució.
Altres preguntes o idees que van sorgir durant el debat van ser:
-la prostitució sempre és sexista? la prostitució masculina també ho és?
-la prostitució com a resultat de la dominació del patriarcat sobre el cos de la dona
-en un món utòpic (no sexista) no hi hauria prostitució
-en un món utòpic no hi hauria treballadores precàries
Es va establir, diversos cops, el paral·lelisme entre les condicions precàries d'una treballadora no sexual i una treballadora sexual.
Algunes companyes van argumentar que la feina sexual precària és pitjor que qualsevol altra feina precària perquè té a veure amb l'ús del propi cos i amb una part íntima de la nostra anatomia i de les nostres practiques amoroses-eròtiques.
Altres companyes van respondre que aquesta consideració de les relacions sexuals i del nostre propi cos com una part íntima i sagrada, amb la que no es pot comerciar o que hem de "protegir" i fins i tot reservar per un context amorós és una construcció social no és natural.
Es va parlar de la mercantilització del cos i del sexe com a producte, o com a mitjà per a vendre altres productes, assenyalant la hipocresia d'una societat hipersexualitzada on malgrat aquesta tendència a sexualitzar-ho tot, la compra i venda de sexe està estigmatitzada - a més l'estigma afecta a les que venen sexe i no als qui el compren-.
Finalment es va parlar de la interseccionalitat de classe, gènere i situació administrativa de les prostitutes i de possibles models regulacionals de la prostitució, tot sabent que alguns d'aquests models han fracassat als països on s'han instaurat.
Algunes de les companyes pensem que la regularització no acabaria amb el problema del tràfic de dones i les màfies, tot i que, algunes, pensem que si ajudaria a millorar la situació de les prostitutes autònomes.
21 de febrer del 2016
Club de Lectura de març: "El trabajo sexual en la mira"
Com cada mes, una companya del col·lectiu ens proposa un text per llegir i debatre en comú. Avui volem compartir el text triat pel proper més de març per a que tothom tingui temps a llegir-se'l i reflexionar-hi!
"El trabajo sexual en la mira" de la Dolores Juliano, el text elegit, parla, entre d'altres, de la rigidesa de les normes de conducta assignades als rols de gènere, entenent que les treballadores sexuals són estigmatitzades per trobar-se a l'extrem últim de les considerades "males dones", és a dir, dones que no segueixen les normes de conductes.
Així doncs, us esperem per encetar el debat!
Com sempre, ens reunim a l'Ateneu Candela a les 20:00h.
2 de febrer del 2016
Club de Lectura Guerrillera de febrer amb PORNOBURKA
El nostre club de lectura torna aquest mes amb PornoBurka, un llibre de la periodista, escriptora i activista Brigitte Vasallo.
PornoBurka es presenta com una novel·la de ficcions i friccions que es situa al Raval barceloní, barri multicultural i gentrificat que l'autora pren com a metàfora de la "substitució de la vida per l'espectàcle".
Durant la primera posada en comú d'aquesta lectura ja han sorgit algunes reflexions interessants, tot i que el debat més escarrassat ha girat entorn a un tema molt concret. Així com el món fictici que es descriu a PornoBurka es veu trasbalsat per l'arribada d'un burka al barri, aquesta peça de roba (diem-li burka, niqab, hijab, etc) sempre enceta moltes i molt variades opinions
al si del nostre grup.
Resumim algunes de les que vam intercanviar ahir:
-El perquè de la preocupació occidental pel tema del vel i els seus variants. Per què aquesta preocupació, que no està entre les prioritats de l'agenda feminista àrab i/o islàmica és recurrent a la nostra societat.
-Burka. Imposició o lliure elecció? En quins casos podem considerar que una elecció és veritablement lliure? Arribades a aquest punt, algunes companyes assenyalen que a la societat occidental hi ha una forta pressió estètica cap a les dones, aleshores, fins a quin punt és lliure la elecció d'una noia quan decideix, per exemple, operar-se els pits?
-Quin és / quin ha de ser / quin volem que sigui el nostre paper, com a dones feministes europees davant d'aquest debat?
-Algunes companyes defensen la postura de tolèrancia zero davant la presència del burka als nostres barris, altres companyes defensen la necessitat d'entendre que el burka és només la punta del iceberg i que el problema d'arrel és un altre.
Aquest són només alguns apunts de tot el que es va parlar ahí. Pel proper dia queden pendents altres temas que sorgeixen a partir de la lectura de PornoBurka, especialment el tema de la gentrificació que afecta al Raval. Què és, a qui afecta, com articular una resistència?
Us esperem a totes per continuar amb el debat el proper dilluns, a les 20:30 a l'Ateneu Candela.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)