Conclusions Poliamor

Vam decidir fer el debat sobre la cultura de la monogamia en el lloc més adient possible: la glorieta del Parc de Sant Jordi, la que, segur, ha sigut testimoni de milions d'històries d'amor i desamor. Allà ens vem ajuntar un grupet de 9 persones per debatre i xerrar sobre les idees exposades a l'article "Contra la cultura de la monogamia". En transcrivim algunes d'elles.

La sensació general era d'estar molt a favor del poliamor (no confondre amb poligamia). Tot i que la cultura de la monogamia sustenta emocions destructives i limita la llibertat, en el moment actual, la pressió que exerceix sobre nosaltres és tant gran que requereix d'un esforç i lluita molt difícil de gestionar.

Hi ha pocs referents, en plural, perquè de fórmules poliamoroses n'hi poden haver moltes. A més amés, hi ha un judici de valor important cap a allò que s'allunya de la cultura de la monogamia.

Hi ha una gran dificultat en trobar un equilibri no desigual entre l'amor que senten dues persones per basar la relació en la confiança i poder tenir altres relacions de forma lliure i que aquestes tinguin, alhora, un equilibri no desigual.

El poliamor qüestiona el model de vivenda actual (de familia nuclear) i a la institució familiar com a forma d'opressió, producció i control. El poliamor està molt relacionat amb els models de vivenda alternatius com ara vivendes comunitàries per no basar la relació amorosa en la necessitat de la vivenda.

La monogamia genera violència. Analitzar la cultura de la monogamia posa sobre la taula un element molt important a tenir en compte en els casos de violència en les parelles: no podem considerar-la només masclista, també cal considerar els mecanismes de control i opressió que exerceix la cultura de la monogamia sobre les persones com a generadors de violència.

La cultura de la monogamia is the new black. Tenim doncs un trinomi:
MASCLISME  ///  HETEROCENTRISME  ///   CULTURA DE LA MONOGAMIA
com a eines que utilitza el patriarcat i el capitalisme per al control de la població. Posicionar-se doncs contra la cultura de la monogamia trascendeix de la opció personal i adquireix un posicionament polític molt interessant per seguir replantejant-nos.


Vem estar xerrant i debatent una bona estona i van sortir moltes més idees i conceptes, aquí només hem transcrit una síntesi.
Visca l'amor!

Sessió de debat: Precarias a la deriva

 

El documental "A la deriva (2004)" ve d'un projecte d'investigació-acció del col·lectiu Precarias a la deriva, vinculades a la casa okupa Escalera caracola de Madrid. Era un laboratori per investigar sobre la precarietat femenina al mateix temps que cuidar-se entre totes.

Els seus objectius són:

- Posar nom a les actuals condicions de precarietat.

- Detectar formes quotidianes de resistència.

- Identificar palanques que generin canvis socials davant la precarietat.

- Pensar espais d'agregació.

".. .nos impulsaba, sobre todo, el deseo de conocer en el trayecto, de comunicarnos por el camino, de conocer aquellas nuevas situaciones y realidades del mercado laboral precarizado y de la vida puesta a trabajar desde su propia vivencia: contándonos cada una a las demás. La realización de una cartografía del trabajo precarizado de las mujeres, a partir de la comunicación, la reflexión conjunta y el registro de todo ello en un intento de abordar una producción de saberes que quedara materializada al máximo (fotografias, vídeo, grabación, relatos escritos) para ir acumulando un material que sirviera para extender aun más la comunicación de nuestra experiencia."

Dissabte 22 d'abril veurem el documental i debatrem sobre la precarització laboral de les dones.

Us esperem a les 12h al Casal Aztur