Dissabte 22 vem quedar per veure el vídeo de Precarias a la deriva i debatre'l.
Les preguntes que ens vem formular són:
- Quina és la teva precarietat?
- La por a la precarietat ens condeix a acceptar condicions laborals abusives?
- Quina és la teva vaga?
- És possible una vaga de cures? Com te la imagines?
Fent el vermut, vem compartir les nostres experiències precàries, laborals i personals contestant a la primera pregunta. És sorprenent com els diferents relats demostren que la precarietat és present a la nostra vida i és manifesta de formes molt diferents, evidenciant que la precarietat avui dia és un element estructural.
Sobre el vídeo, compartim que la seva experiència ens sembla molt interessant: el fet de caminar preguntant, analitzar les situacions personals de forma col·lectiva i enregistrar-ho tot en un vídeo. Tot aquest procés el van iniciar abans que esclatés la crisi i creiem que va ser la llavor de la vaga de totes. Qüestionen la vaga com a lluita perquè no tothom en pot fer de vaga i plantegen una lluita alternativa on es sentissin representats diferents perfils de persones, especialment les precàries. D'aquesta forma queda palès que la lluita no és del proletariat sinó de les persones precàries en totes les seves diferents formes.
Un plantejament clau és que posa la cura en el centre
(economia feminista). Denuncien que la precarització de la dona produeix
molts beneficis i no deixa de ser una estratègia de control.
El sistema econòmic segueix un model patriarcal: hi ha el patró i el treballador-esclau que ha d'agrair estar treballant. A més a més, amb la crisi ens hem d'apretar el cinturó i s'ha d'aguantar tot sense queixar-se.
Ens han vengut la moto que el treball dignifica, però és que ara ni això.
