Nova sessió sobre CURES, el 9 de juny

Benvolgudes!
Us esperem el proper 9 de juny a l'Ateneu Candela.
Ens trobarem a les 11h del matí per seguir treballant sobre economia feminista, preguntant-nos com ha de ser una ciutat que ens cuidi, que ens sostingui, que posi la vida al centre, que no estigui a mercè de l'especulació i del capitalisme salvatge.

Les sessions anteriors

Després de dues sessions on vam repassar la història de la divisió sexual del treball i el moment actual, a la tercera sessió vam intentar investigar quines són les nostres necessitats de cures actualment.

Per fer-ho, vam distingir entre sis àmbits diferents (cadascuna amb un color) i diverses franges d'edat. En grups, vam partir de l'experiència personal o coneguda per entendre dures coses: 

1) Quines necessitats de cures tenim
2) Com se sostenen aquestes necessitats en el sistema actual. Ens vam adonar que, la majoria de vegades, estan sostingudes des de la iniciativa privada (capitalista, amb un objectiu de benefici) o bé se'ns deixen a l'àmbit individual, atomitzat.

Les cures que volemEn aquesta quarta sessió recopilarem aquestes necessitats i aquestes mancances i intentarem imaginar, d'una manera crítica però també divertida i sobretot creativa, com s'haurien de sostenir en una societat que posi les cures al centre, en què el benefici econòmic no passi per davant de la salut i la felicitat de les persones.

Conceptes bàsicsAlgunes de vosaltres teniu uns coneixements sobre economia feminista que ja ens agradaria a nosaltres... d'altres simplement teniu la intuició que les coses es poden fer d'una altra manera... sigui com sigui, compartim aquí la primera mitja hora de la sessió 3, en què vam debatre i aclarir alguns conceptes clau per entendre "l'economia de les cures" com són la divisió sexual del treball, l'estat del benestar o el subjecte de dret. Us convidem a escoltar-lo!

Audio: 

Imatges de Powerpoint:

XERRADA SOBRE LES CURES 8M

El 8 de març vam fer una parada històrica, feminista, a molts punts del planeta i a Terrassa també. Va ser una parada especial perquè no va ser només una vaga laboral, sino que també va ser una vaga de consum, estudiantil i de cures. 

En el marc de les accions que es van fer durant tot el dia, la Guerrilla vam proposar un espai per a parlar de les cures. La convocatòria va tenir un èxit de tals dimensions que va sobrepassar absolutament totes les nostres expectatives. 

Després de fer una petita introducció, es van fer diferents grups per a treballar dues coses: per una banda, quins aspectes ens imaginem que haurien d'estar presents en una societat o ciutat en la que les cures estan al centre, i per altra, els aspectes que estan presents en el cas contrari. 

Com que ja sabíem que ens quedaríem amb ganes d'estirar més el fil perquè el tema és apassionant, estem preparant una nova convocatòria per al dia 14 d'abril. Estigueu pendents a les xarxes, en breu més informació.

Moltes gràcies a totes les que ens veu acompanyar per a compartir aquest moment i veu fer les vostres aportacions.

A continuació resumim les idees que van sortir a les dues bandes:

Cures al centre

Model socioeconòmic:

Models d'economia social, creixement i organització horitzontal, trencar amb la dualitat i incompetència entre lo reproductiu – productiu. Igualtat real d'oportunitats, un món sense explotacions ni discriminacions de cap tipus. Consum cooperatiu. Reciclatge / reutilització.

Col·lectivitat:

Col·lectivitzar les cures (la tribu), assumir les cures més enllà de la família i la parella.

Camins escolars / organització entre famílies. Banc del temps.

Àmbit laboral:

Salari universal per a tothom. Treballar menys hores. Renda bàsica?

Maternitat i criança:

Que estigui més reconeguda, tenir més temps per afrontar-la i disposar de més ajuts econòmics o que el temps de criança estigui remunerat. Que la criança sigui més col·lectiva o que hi hagi una co-responsabilitat homes-dones «efectiva» mitjançant elements socials, legals, de sensibilització.

Educació i sensibilització:

Re-educació, conscienciació sobre el masclisme. Coeducació, educació en igualtat i cooperació a les escoles. Educar per cuidar en igualtat / cuidar-se per cuidar. Fort treball emocional. Normalització de les diversitats mentals. Sexualitat lliure. Diversitat afectiva i sexual real, trencar el sistema binari.

Serveis públics:

Serveis públics universals i 100% públics. Posar en valor econòmic, amb reconeixement les cures. Remodelació del sistema educatiu: gratuït, universal i inclusiu. Tenir una jubilació amb pensió digne i sentir-se assegurada. Xarxes físiques i d'espais. Facilitació dels tràmits d'adopció. Despenalització de l'avortament, que sigui lliure.

Habitatge i espai públic:

Cohabitatge. Accedir a habitatges dignes i pensats des del respecte a les necessitats de cadascú. Recuperar espais públics. Seguretat al carrer.

Producció al centre

Privatització de l'ensenyament, la sanitat. Posar al centre el benefici econòmic i no les necessitats. Competitivitat. Baix reconeixement salarial de les cures. Que el nostre sistema del benestar es sosté sobre l'explotació del sud. Global. Exclusió de persones sense ingressos.

Cures massa pensades en la parella. Individualització de la dona: pèrdua dels coneixements (bàsics naturals). Mercantilització de les cures. Bretxa salarial i precarització de les feines de «dones».

Rols de gènere i gènere binari. Pink tax. Piropo = assetjament. Abús de privilegis. La salut mental és secundària. Indústria tèxtil i moda. Tipus d'ensenyament actual: Exàmens.

VAGA FEMINISTA 8M

Els col·lectius feministes de la ciutat de Terrassa ens unim a la vaga de totes del proper 8 de març.

Estem acostumades a les vagues que interpel·len a treballadors i treballadores assalariats. La Vaga de Totes és diferent perquè inclou assalariades i no assalariades, jubilades, aturades, treballadores de la llar, treballadores submergides, treballadores sexuals, mestresses de casa, estudiants, camperoles i moltes altres persones habitualment excloses pels sistemes de dominació i opressió. És una vaga que va més enllà de l’àmbit productiu i del mercat laboral formal. És una vaga que té com a objectiu visibilitzar el treball de cura i domèstic que realitzem les dones quotidianament, per fer veure que sense cures, no hi ha vida, i sense vida, no hi ha consum. Una vaga que fa temps que es treballa fent accions de sensibilització i de denúncia per reconèixer tot el treball que fem les dones i fer palès que les dones movem el món.

Perquè les violències masclistes són una forma de dominació; és intolerable que no puguem ser autònomes, propietàries de les nostres vides, dels nostres cossos; que expressar-nos o simplement caminar pels carrers ens faci por. No estem disposades a consentir cap altra manifestació de violència contra les dones. I diem PROU a totes les violències que patim en tots els àmbits i espais de les nostres vides: a la llar, a la feina, als espais públics: transport, carrers, places; amb la parella, la família, l'entorn laboral, la societat i les institucions de l'Estat.

El control de la nostra vida sexual i reproductiva és un instrument del patriarcat per tractar de sotmetre els cossos i les vides de les dones, lesbianes i trans. El dret a decidir com a dret de justícia social que defensa el feminisme, va obrint portes perquè puguem expressar diferents projectes de vida, noves formes de viure la sexualitat, la maternitat, el cos i la identitat. Els drets sexuals i els reproductius tenen relació amb el cos i la nostra subjectivitat, així com amb les condicions socials, culturals i econòmiques en què vivim.

Els límits que s’imposen a la mobilitat humana, el racisme i la xenofòbia en totes les seves manifestacions i les condicions específiques que vivim les dones migrants, són qüestions centrals i transversals en la vaga feminista. Nosaltres posem la vida al centre, per això defensem vides dignes on totes les persones, arreu del món, puguem accedir als recursos necessaris per cobrir les nostres necessitats en condicions d'igualtat i de sostenibilitat
ambiental.

El patriarcat i el capitalisme amb la seva lògica del benefici i de l'acumulació, van en contra del que proposem, generen fortes desigualtats, relacions de poder i destrucció dels recursos i de les condicions necessàries per a una vida digna.

Amb aquesta vaga volem fer palès que el sistema econòmic col·lapsaria sense el nostre treball quotidià de cures. Un treball que està invisibilitzat i menystingut quan el sistema es manté gràcies a l'apropiació que fa de les cures que realitzem les dones, sense tenir en compte les nostres necessitats ni els nostres projectes vitals.

Som nosaltres les que tenim cura constantment, de les nostres famílies, parelles, companys de treball, amics, de tots els que giren al nostre voltant. I sense totes aquestes tasques ningú no podria viure. Perquè tot i estar invisibilitzades són imprescindibles per al benestar de les persones i per a la sostenibilitat de la vida i del planeta.

Volem deixar de tenir cura, però, d'altra banda, també volem reivindicar les cures i la seva necessitat perquè totes i tots comprenguem la seva importància vital, perquè es converteixin en una responsabilitat social, compartida i redistribuïda.

Volem deixar de consumir, aturar els mercats dels nostres barris i pobles, no hi haurà fruiteres, carnisseres, peixateres, no hi haurà consumidores, volem aturar la ciutat. Però també volem construir estratègies de consum alternatiu, que respectin els nostres drets i les nostres vides.

Volem aturar les escoles, instituts i universitats perquè el sistema educatiu en totes les seves etapes és el principal espai de socialització on es reprodueix l'actual sistema capitalista i patriarcal i està molt lluny de ser un espai on es creixi en igualta i equitat social.

Argumentari de la CGT per a la vaga feminista

SEMBRANT CURES

Davant de la situació actual d’un context polític trepidant i incert, aquest trimestre la Guerrilla dels Cossos us convidem a pensar en la revolució de les cures com a part de la lluita contra el patriarcat i el capitalisme.

 
Realitzarem dues sessions obertes de debat sobre l’eix “Sembrant Cures” per generar un espai on parlar de com posar les cures i les persones al centre de la vida. Aquest cicle pren com a referència  el curs de “¿Como coño se sostiene esto?” que van realitzar les companyes de La Electrodomèstica, La Hidra Cooperativa i Synusia fa un parell d'anys. Podeu accedir a la informació de tot el curs AQUÍ

Volem que la quotidianitat s’ompli de tendresa!

Primera sessió: Com imaginem la vida al centre? Parlem de 'Cuidadania'

27/11/2017 a les 20:30h a l’Ateneu Candela de Terrassa.

Lectura de debat:

Cristina Vega y Encarnación Gutiérrez Rodríguez (2014) Nuevas aproximaciones a la organización social del cuidado. Debates latinoamericanos. Revista Iconos Num.50.

Àudio de la 1a sessió ¿Cómo coño se sostiene esto?

Lectura opcional:

Mariarosa Dalla Costa y Selma James (1971) Las mujeres y la subversión de la comunidad.




Segona sessió: Vides insostenibles i crisi de cures

11/12/2017 a les 20:30h a l’Ateneu Candela de Terrassa.

Lectures de debat:

Amaia Pérez Orozco (2014) Subversión feminista de la economía (pgs 118-133). Traficantes de Sueños.
Silvia Federici entrevistada por Marina Vishmidt (2013) Una Crisis Doméstica y Reproductiva Permanente. Mute/Rebelion.

Àudio de la 2a sessió ¿Cómo coño se sostiene esto?

Conclusions Precarias a la deriva

Dissabte 22 vem quedar per veure el vídeo de Precarias a la deriva i debatre'l.

Les preguntes que ens vem formular són:
- Quina és la teva precarietat?
- La por a la precarietat ens condeix a acceptar condicions laborals abusives?
- Quina és la teva vaga?
- És possible una vaga de cures? Com te la imagines?

Fent el vermut, vem compartir les nostres experiències precàries, laborals i personals contestant a la primera pregunta. És sorprenent com els diferents relats demostren que la precarietat és present a la nostra vida i és manifesta de formes molt diferents, evidenciant que la precarietat avui dia és un element estructural.

Sobre el vídeo, compartim que la seva experiència ens sembla molt interessant: el fet de caminar preguntant, analitzar les situacions personals de forma col·lectiva i enregistrar-ho tot en un vídeo. Tot aquest procés el van iniciar abans que esclatés la crisi i creiem que va ser la llavor de la vaga de totes. Qüestionen la vaga com a lluita perquè no tothom en pot fer de vaga i plantegen una lluita alternativa on es sentissin representats diferents perfils de persones, especialment les precàries. D'aquesta forma queda palès que la lluita no és del proletariat sinó de les persones precàries en totes les seves diferents formes.

Un plantejament clau és que posa la cura en el centre (economia feminista). Denuncien que la precarització de la dona produeix molts beneficis i no deixa de ser una estratègia de control.



El sistema econòmic segueix un model patriarcal: hi ha el patró i el treballador-esclau que ha d'agrair estar treballant. A més a més, amb la crisi ens hem d'apretar el cinturó i s'ha d'aguantar tot sense queixar-se.

Ens han vengut la moto que el treball dignifica, però és que ara ni això.